Paolo Ucello. (c 1397 - 1475)
Abans que a ningú que no conegui aquests quadres se li pinti un somriure a la boca veient els dracs que va pintar Ucello, vull deixar clar que es tracta d'un gran artista del "Quattrocento", qui a més de pintor també va ser mestre de mosaics i un dibuixant meticulós, analític, interessat en la reconstrucció de l'espai tridimensional i en l'aplicació de la perspectiva a la pintura, fins el punt que els seus estudis sobre la perspectiva van ser un referent per autors com a Leonardo da Vinci o Albert Durero. També va realitzar una cerca continuada de la puresa de les formes i de l'expressió. A més a més la seva obra té un punt de fantasia que la fa propera als nostres temps. D'altre costat el seu interès per la utilització de la geometria ha fet que, alguns estudiosos, el considerin un antecedent del cubisme. Dit tot lo qual podem somriure amb complicitat i admiració cap a la seva obra.
Enllaç per veure el quadre en mida més gran.
La primera de les pintures que tenen com a tema l'escena de Sant Jordi, el Drac i la Princesa pintada per Paolo Ucello és de la mateixa època que la de Bernat Martorell, (1435) però la visió dels autors divergeix en alguns aspectes.
En aquest quadre el drac és una mena de llangardaix amb unes cames de darrere que semblen humanes però que acaben en potes de lleó; d'altre costat les ales semblen un afegit mecànic més que una obra de la natura .
El rostre sembla emmarcat per pèl - com una melena de lleó molt curteta- amb unes orelles de felí i una llengua de serp, però amb tres puntes. A la boca unes dents quadrades amb dos ullals superiors i inferiors. El nas té una protuberància ganxuda, un aspecte que comparteix amb el quadre de Bernat Martorell.
El cos sembla dividit en dos just a la part posterior. La part superior acaba en una llarga cua que recorda el cos d'una serp (la cua de fet té forma de tirabuixó) i la part inferior mostra glutis, cuixa, cama i unes potes de felí. A més no té braços, cosa que crea la sensació que l'equilibri del drac no és gens bo; camina sobre les dues cames/potes del darrere (com si fos un humà) i a la vegada té un cos que s'inclina cap a endavant, així que fa tota la fila que en qualsevol moment, per intentar córrer, acabarà ensopegant i rodant per terra.
Comparteix amb el drac de Bernat Martorell els adornaments en forma de rodona, una per cada secció de l'ala, tot i que sense la coloració. El drac de Ucello és de color predominantment verd i groguenc.
Per accentuar la idea d'ésser ferotge i perillós el drac és més alta que el cavall de Sant Jordi.
Ucello, tal com comentava al principi, experimentava amb la perspectiva i sentia també molt interès per la llum, però aquest quadre encara no mostra tot el domini tècnic que va aconseguir en peces com "La Batalla de Sant Romà" o la "Història de la profanació de la sagrada forma" però resulta molt interessant perquè utilitza una visió aèria del paisatge per poder construir la perspectiva.
Enllaç per poder veure en gran tamany la imatge:
La segona obra mostra el drac en un equilibri quasi impossible degut sobretot a la posició de les potes. Així que sembla mentida que pugui mantenir-se de peu.
Ucello opta de nou pel verd per pintar el drac, però aquest cop les ales apareixen ornades amb cercles de colors que són blancs i blaus en la part del dors i vermells i blaus en la part del revés o interior. Repeteix també el concepte de la boca, el nas ganxut i la cua llarga que recorda una serp. Les orelles, però, són diferents i tenen una posició que recorda les banyes d'un bou.
La mirada del drac és trist, i donat que la princesa el porta lligat pel coll -l'escena és la barreja de dos moments diferents de la llegenda, segons la qual el cavaller fereix el drac i la princesa el portarà fins els poble lligat amb el seu cinto- sembla que el cavaller estigui atacant un animal domesticat que està passejant la princesa.
El quadre és tot un joc de perspectives i d'elements geomètrics.
Subjugant resulta veure com Ucello ha construït la unió entre les copes dels arbres i uns núvols negres circulars com les copes i un immens núvol blanc, també circular, amb el cor central d'un to fosc; aquest núvol blanc és l'inici d'una diagonal que es dibuixa amb la llança del cavaller que a la vegada entra per un dels forats del nas del drac.
Els núvols semblen seguir el cavaller i donen una altre perspectiva de profunditat diferent a la que crea la posició del cavall. Per molts estudiosos els núvols són una representació del suport diví a la vegada que un element tècnic que posa èmfasi a l'atac de Sant Jordi, un atac que es produeix en posició perpendicular al cap del drac. (Cosa que es fa molt visible gràcies a la diagonal creada amb el nas, la llança i el centre del núvol blanc).
En contrast amb els núvols rodons i totalment fantasiosos, l'herba que creix a terra ho fa en figures rectangulars o quadrangulars, la qual cosa, com bé sap qui tingui una mica de jardí o un hort, no es gens real, llevat intervenció de l'ésser humà. Però com ja he comentat abans, a Ucello li agradava experimentar amb la geometria.
Segur que també us crida l'atenció el fet que el cos de la princesa es mostra en una posició de semi gir cap a l'espectador, mentre que el cap l'ha pintat totalment de perfil. Si us fixeu en el primer quadre la princesa està perfectament de perfil, en canvi ara, el pintor ha jugat a mostrar-nos el cos en una posició que li permet crear més profunditat. (La realitat mai va ser un límit per a Ucello).
Tot i que no hi hagi dracs en aquests quadres que segueixen, crec que és interessant poder gaudir del joc de perspectives que és troben presents en ell i per la properia que molts autors del segle XX van sentir amb les obres d'aquest autor.
Ucello va ser un autor que el pas dels anys no va fer oblidar i que a més, a principis del segle XX, va tenir un fort reconeixement; especialment entre els surrealistes, els quals es van sentir molt atrets per la seva obra.
Si observem una de les seves obres clau, la "Batalla de Sant Romà", els colors i les formes podríem creure que és una obra del segle XX. En canvi es tracta d'una de les pintures més importants del Renaixement. Aquests dos quadres formen part d'un tríptic i cada part es troba en un museu diferent. Cada peça representa un moment diferent de la batalla.
Paolo Ucello va nèixer el 1397 a Pratovecchio, actual Itàlia i va morir a Florència el 1475. El seu nom era Paolo de Dono. Ucello esdevé el seu nom pel seu amor pels ocells.
Seguint els personatges, l'esquema i el tipus d'obra realitzada per Ucello, l'il•lustrador George Worsley Adamson va publicar l'any 1961 un disseny còmic de com hagués pogut ser el mateix quadre cinc minuts després del que va pintar Ucello; en ell Sant Jordi aixeca l'herba -com si fos una catifa- i la princesa escombra el cos mort del drac a sota.
Abans que a ningú que no conegui aquests quadres se li pinti un somriure a la boca veient els dracs que va pintar Ucello, vull deixar clar que es tracta d'un gran artista del "Quattrocento", qui a més de pintor també va ser mestre de mosaics i un dibuixant meticulós, analític, interessat en la reconstrucció de l'espai tridimensional i en l'aplicació de la perspectiva a la pintura, fins el punt que els seus estudis sobre la perspectiva van ser un referent per autors com a Leonardo da Vinci o Albert Durero. També va realitzar una cerca continuada de la puresa de les formes i de l'expressió. A més a més la seva obra té un punt de fantasia que la fa propera als nostres temps. D'altre costat el seu interès per la utilització de la geometria ha fet que, alguns estudiosos, el considerin un antecedent del cubisme. Dit tot lo qual podem somriure amb complicitat i admiració cap a la seva obra.
 |
| 1435 - Tempera sobre fusta - 52 x 90 cm. Musseu Jacquemart-André París |
La primera de les pintures que tenen com a tema l'escena de Sant Jordi, el Drac i la Princesa pintada per Paolo Ucello és de la mateixa època que la de Bernat Martorell, (1435) però la visió dels autors divergeix en alguns aspectes.
En aquest quadre el drac és una mena de llangardaix amb unes cames de darrere que semblen humanes però que acaben en potes de lleó; d'altre costat les ales semblen un afegit mecànic més que una obra de la natura .
El rostre sembla emmarcat per pèl - com una melena de lleó molt curteta- amb unes orelles de felí i una llengua de serp, però amb tres puntes. A la boca unes dents quadrades amb dos ullals superiors i inferiors. El nas té una protuberància ganxuda, un aspecte que comparteix amb el quadre de Bernat Martorell.
El cos sembla dividit en dos just a la part posterior. La part superior acaba en una llarga cua que recorda el cos d'una serp (la cua de fet té forma de tirabuixó) i la part inferior mostra glutis, cuixa, cama i unes potes de felí. A més no té braços, cosa que crea la sensació que l'equilibri del drac no és gens bo; camina sobre les dues cames/potes del darrere (com si fos un humà) i a la vegada té un cos que s'inclina cap a endavant, així que fa tota la fila que en qualsevol moment, per intentar córrer, acabarà ensopegant i rodant per terra.
Comparteix amb el drac de Bernat Martorell els adornaments en forma de rodona, una per cada secció de l'ala, tot i que sense la coloració. El drac de Ucello és de color predominantment verd i groguenc.
Per accentuar la idea d'ésser ferotge i perillós el drac és més alta que el cavall de Sant Jordi.
Ucello, tal com comentava al principi, experimentava amb la perspectiva i sentia també molt interès per la llum, però aquest quadre encara no mostra tot el domini tècnic que va aconseguir en peces com "La Batalla de Sant Romà" o la "Història de la profanació de la sagrada forma" però resulta molt interessant perquè utilitza una visió aèria del paisatge per poder construir la perspectiva.
 |
| 1470 - Oli sobre tela - 55,6 x 74,2 cm. National Gallery Londres |
Enllaç per poder veure en gran tamany la imatge:
La segona obra mostra el drac en un equilibri quasi impossible degut sobretot a la posició de les potes. Així que sembla mentida que pugui mantenir-se de peu.
Ucello opta de nou pel verd per pintar el drac, però aquest cop les ales apareixen ornades amb cercles de colors que són blancs i blaus en la part del dors i vermells i blaus en la part del revés o interior. Repeteix també el concepte de la boca, el nas ganxut i la cua llarga que recorda una serp. Les orelles, però, són diferents i tenen una posició que recorda les banyes d'un bou.
La mirada del drac és trist, i donat que la princesa el porta lligat pel coll -l'escena és la barreja de dos moments diferents de la llegenda, segons la qual el cavaller fereix el drac i la princesa el portarà fins els poble lligat amb el seu cinto- sembla que el cavaller estigui atacant un animal domesticat que està passejant la princesa.
El quadre és tot un joc de perspectives i d'elements geomètrics.
Subjugant resulta veure com Ucello ha construït la unió entre les copes dels arbres i uns núvols negres circulars com les copes i un immens núvol blanc, també circular, amb el cor central d'un to fosc; aquest núvol blanc és l'inici d'una diagonal que es dibuixa amb la llança del cavaller que a la vegada entra per un dels forats del nas del drac.
Els núvols semblen seguir el cavaller i donen una altre perspectiva de profunditat diferent a la que crea la posició del cavall. Per molts estudiosos els núvols són una representació del suport diví a la vegada que un element tècnic que posa èmfasi a l'atac de Sant Jordi, un atac que es produeix en posició perpendicular al cap del drac. (Cosa que es fa molt visible gràcies a la diagonal creada amb el nas, la llança i el centre del núvol blanc).
En contrast amb els núvols rodons i totalment fantasiosos, l'herba que creix a terra ho fa en figures rectangulars o quadrangulars, la qual cosa, com bé sap qui tingui una mica de jardí o un hort, no es gens real, llevat intervenció de l'ésser humà. Però com ja he comentat abans, a Ucello li agradava experimentar amb la geometria.
Segur que també us crida l'atenció el fet que el cos de la princesa es mostra en una posició de semi gir cap a l'espectador, mentre que el cap l'ha pintat totalment de perfil. Si us fixeu en el primer quadre la princesa està perfectament de perfil, en canvi ara, el pintor ha jugat a mostrar-nos el cos en una posició que li permet crear més profunditat. (La realitat mai va ser un límit per a Ucello).
Tot i que no hi hagi dracs en aquests quadres que segueixen, crec que és interessant poder gaudir del joc de perspectives que és troben presents en ell i per la properia que molts autors del segle XX van sentir amb les obres d'aquest autor.
 |
| 1435/1455 - Batalla de Sant Romà - 320 x 182 cm. G. Ufizzi Florència |
Ucello va ser un autor que el pas dels anys no va fer oblidar i que a més, a principis del segle XX, va tenir un fort reconeixement; especialment entre els surrealistes, els quals es van sentir molt atrets per la seva obra.
Si observem una de les seves obres clau, la "Batalla de Sant Romà", els colors i les formes podríem creure que és una obra del segle XX. En canvi es tracta d'una de les pintures més importants del Renaixement. Aquests dos quadres formen part d'un tríptic i cada part es troba en un museu diferent. Cada peça representa un moment diferent de la batalla.
 |
| La Batalla de Sant Romà 1455 aprox. 317 x 182 cm. Museu del Louvre (Paris) |
Paolo Ucello va nèixer el 1397 a Pratovecchio, actual Itàlia i va morir a Florència el 1475. El seu nom era Paolo de Dono. Ucello esdevé el seu nom pel seu amor pels ocells.
Art Transversal inspirat pels quadres "Sant Jordi i el Drac" pintats per Uccello.
 |
| George Worsley Adamson Publicat el 6 de novembre de 1961 Calendari Punch 1962 |
També va ser motiu d'un poema ple d'ironia d'Ursula Askham Fanthorpe i un altre de Martyn Crucefix, qui per cert ha fet més d'un poema basada en obres pictòriques. També l'"Epitafi per George" de Brian Strand va ser inspirat per aquest quadre.
Pel que fa al segon quadre, va servir d'inspiració per a un treball (un grup de quatre imatges) d'Andy Wharhol.
 |
| Andy Wharhol 1980 - 1984 |
